pron. [LC] És emprat: a) Com a complement directe neutre, reemplaçant açò, això o allò. Això, qui s'ho creurà? Si em preguntes com se diu, et diré que no ho sé, que no sé com se diu. Vindrà avui: m'ho ha promès. b) Reemplaçant un adjectiu o un substantiu indeterminat complements de ésser, estar o semblar. No és ple el safareig, encara: no ho serà fins demà. Estava malalt; ara ja no ho està. Jo no sé si és boig; però ho sembla. Li van preguntar si era metge, i va respondre que no ho era.
